divendres, 14 de gener del 2011

El timbal de llauna. Günter Grass

Títol: El timbal de llauna (1959)
Autor: Günter Grass
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Labutxaca narrativa
Edició i any: Primera, 2009
Pàgines: 538
Idioma: Català
ISBN: 978-84-92549-83-2



Novel·la

Sinopsi

És la primera de les tres novel·les que formen la Trilogia de Danzig. El dia del seu tercer aniversari és una data determinant en la vida de l'Oskar Matzerath, el petit que no volia créixer perquè la societat petit-burgesa del nazisme no li agradava. No només és el dia que pren la decisió de deixar de créixer, sinó que rep el seu primer timbal de llauna, objecte que haurà de convertir-se en company inseparable per la resta dels seus dies. També és un malèvol nan que destrossa vidres amb la veu; un ésser vulnerable, enamorat sempre d'alguna dona a la que idealitza; un superdotat obsessionat pel sexe; un ésser de pestanyes negres i boniques mans i un repulsiu geperut; un assassí per sobre de qualsevol moralitat que no vacil·la en eliminar a qui el molesta però aconsegueix crear amb el seu timbal una música captivadora.
La crítica mordaç, la ironia despietada, l'espectacular sentit de l'humor i la llibertat creadora amb la que Günter Grass construeix aquesta obra mestra converteixen la novel·la en un dels títols més destacats de la història de la literatura.
Va ser considerat de lectura difícil quan es va publicar el 1959. El temps li ha atorgat la facilitat de les obres mestres, la indiscutible afirmació del seu propi geni, la talla enorme de la seva desmesurada inventiva, la clara penetració de la seva crítica cruel, quasi masoquista (d'un alemany sobre Alemanya). La història de l'Oskar, el petit que no volia créixer, és un dels símbols literaris més entranyables del nostre temps. El timbal de llauna és, sense cap exageració, un dels llibres que el segle XX deixarà en la Història de la Literatura. Ningú sabrà llegir el nostre present sense haver-lo llegit.

Sobre l'autor
Günter Grass (Gdansk, Ciutat Lliure de Gdansk, 16 d'octubre de 1927, actualment Polònia) és un escriptor alemany guardonat amb el Premi Nobel de Literatura el 1999.
Nasqué a la ciutat de Danzig, ciutat que en aquell moment estava sota dominació alemanya però que avui en dia es troba situada a Polònia i s'anomena Gdansk. Fou mobilitzat als divuit anys per participar a la Segona Guerra Mundial, on fou ferit i fet presoner, sent alliberat el 1946). Després de treballar en diversos oficis, Grass estudià pintura i escultura a Düsseldorf i Berlín, viatjant posteriorment fins a Itàlia, Espanya i França. Establí la seva residència a París on va escriure la seva obra més famosa, El timbal de llauna l'any 1959.
Membre del denominat Grup 47 Grass ha desenvolupat un paper essencial en la literatura alemanya de la postguerra, rebent diverses distincions al llarg dels anys com el Premi Büchner el 1965, el premi més prestigiós d'Alemanya; i el 1999 el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres i el Premi Nobel de Literatura per unes faules que relaten la cara oblidada de la història.
En la presentació de les seves memòries, l'any 2006, reconegué la seva participació durant la seva joventut en les Waffen-SS, cos de combat de les SS, cosa que provocà un gran rebombori al seu país natal. La polèmica confessió ha originat una controvèrsia entre els intel·lectuals europeus. Alguns d'ells consideren que el fet passat esfondra l'estatus d'aval moral, mentre que d'altres pensen que la seva sinceritat, tot i ser tardana, reforça la seva legitimitat. Lech Walesa, després d'haver demanat que hom li retirés el títol de ciutadà d'honor de la vila de Gdansk, li ha perdonat els errors de joventut.
Podeu ampliar més la seva biografia i llegir alguns dels seus poemes aquí.

Obra
- Danziger Trilogie
- El timbal de llauna (Die Blechtrommel), 1959
- El gat i la rata (Katz und Maus), 1961
- Anys de gos (Hundejahre), 1963
- Anestèsia local (Örtlich betäubt), 1969
- Del diari d'un cargol (Aus dem Tagebuch einer Schnecke), 1972
- El turbot (Der Butt), 1979
- La trobada a Telgte (Das Treffen in Telgte), 1979
- Kopfgeburten oder Die Deutschen sterben aus, 1980
- La ratessa (Die Rättin), 1986
- Trau a la llengua. Un diari il·lustrat (Zunge zeigen. Ein Tagebuch in Zeichnungen), 1988
- Mals averanys (Unkenrufe), 1992
- Una llarga història (Unkenrufe), 1995
- El Meu segle (Mein Jahrhundert), 1999
- Com els crancs (Im Krebsgang), 2002
- Letzte Tänze, 2003
- Tot pelant la ceba (Beim Häuten der Zwiebel), 2006 -memòries-
- La caixa dels desitjos (Die Box), 2008 -memòries-

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada