dissabte, 12 de febrer del 2011

Sota el signe de sagitari. Jaume Fuster

Títol: Sota el signe de sagitari (1986)
Autor: Jaume Fuster
Editorial: La Magrana
Col·lecció: La Negra
Edició i any: Setena, 1997
Pàgines: 223
Idioma: Català
ISBN: 84-7410-262-6



Misteri i intriga

Sinopsi

¿Qui li havia de dir a Lluís Arquer, el protagonista de Les claus de vidre, que l'encàrrec d'aquell manaia de la Generalitat, que semblava un cas rutinari, el submergiria en la vida brava barcelonina: pinxos, flàvies, bòfies corruptes, polítics de la nova fornada,... i que el duria a la Mallorca turística, al Nàpols de la Camorra, a la Nova York de Grennwich Village, al País Basc de la lluita armada? Un viatge al·lucinant al món del cavall, dels ionquis, dels camells, de les trames negres i la corrupció.

Sobre l'autor
Jaume Fuster i Guillermo (Ciutat Vella, Barcelona, 1945 - L'Hospitalet de Llobregat, 31 de gener del 1998). El 1996 comença a col·laborar amb la revista Presència i, un any més tard, publica Breu història del teatre català. El 1969, un cop acabat el servei militar a Mallorca, es casa amb Maria Antònia Oliver. El 1972 publica De mica en mica s'omple la pica, un dels grans best-sellers catalans, amb uns 200.000 exemplars venuts des de llavors. El 1975 va rebre el Premi Ciutat de Palma - Gabriel Maura de novel·la per Tarda, sessió contínua, 3,45 (també coneguda com Collita de sang).
Acabat el franquisme es funda l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), de la qual n'és un dels fundadors i integrant de la Comissió Gestora. Més endavant n'esdevindrà secretari (1978) i president (1995-1998). Juntament amb Xavier Romeu i Juvé i molts d'altres fou membre dels col·lectius d'escriptors Ofèlia Dracs (de novel·la eròtica), Trencavel (escriptors de l'esquerra independentista) i un dels fundadors de l'editorial La Magrana. Militant del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) en fou un dels principals dirigents a la dècada dels 70.
A banda d'escriptor de novel·la policíaca, també excel·leix com a traductor, rebent el premi Crítica Serra d'Or de traducció de novel·la (1989). El 1993 és guardonat amb el Premi de Narrativa Ramon Llull per El Jardí de les palmeres, obra que tanca la trilogia d'espasa i bruixeria iniciada per L'illa de les Tres Taronges (1983). El desembre d'aquell mateix any serà escollit Escriptor del mes.
Mor el 31 de gener de 1998, a l'edat de 52 anys, a causa d'un càncer de pulmó detectat tot just aquell Nadal.
Una biblioteca pública del barri de Gràcia de Barcelona porta el seu nom.
Podeu trobar més informació sobre l'autor aquí.

Obra
Podeu consultar les seves publicacions aquí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada