Títol: El mercader de Venècia (1600)Autor: William Shakespeare
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Petita biblioteca universal
Edició i any: Primera, 1995
Pàgines: 93
Idioma: Català
ISBN: 84-297-3859-2
Teatre
Sinopsi
Bassanio, un noble però pobre venecià, li demana al seu amic Antonio, un ric comerciant, que li deixi 3.000 ducats que li permetin festejar a la rica hereva Pòrcia. Antonio, que té tots els seus diners invertits en aventures a l'estranger, decideix demanar-li la suma a Shylock, un jueu usurer. Shylock accepta amb la condició que si la suma no li és retornada abans de la data fixada, Antonio haurà de donar una lliura de la seva pròpia carn. Ja amb els diners, Bassanio es dirigeix cap al palau de Belmonte, on Pòrcia està pendent d'una espècie de rifa matrimonial establerta en el testament del seu pare. Allà Bassanio aconsegueix superar la prova que li permet casar-se amb Pòrcia.
Amb tot, arriba la notícia de que han naufragat tots els vaixells d'Antonio. Bassanio s'afanya a tornar a Venècia amb la intenció d'ajudar a Antonio, amb els diners i el permís de la seva estimada Pòrcia. Però aquesta no es queda a Belmonte, sinó que amb la seva donzella, es disfressen d'advocat i ajudant, respectivament. Davant el tribunal, Pòrcia ofereix la quantitat multiplicada a canvi de que no se li faci mal a Antonio, però Shylock vol que li sigui entregada una lliura de la carn d'Antoni. Aquesta adverteix al jueu que no està autoritzat a vessar ni una gota de sang al tallar la carn. Aleshores és acusat per atemptar a la vida d'un ciutadà venecià. Se li imposa donar la meitat de la seva fortuna a l'Estat i l'altra a la seva filla. Al final, Pòrcia revela la broma, i juntament amb la nova notícia que desmenteix l'anterior sobre la pèrdua dels vaixells d'Antonio, l'obra acaba amb un ambient de regnant felicitat.
Aquí podeu trobar un anàlisi complet d'aquesta obra.
Sobre l'autor
William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, 23 d'abril de 1564 - 23 d'abril de 1616 del calendari julià; 3 de maig de 1616 del calendari gregorià) va ser un dramaturg, poeta i actor anglès. Tercer de vuit germans, va ser el primer fill home d'un comerciant i de Mary arden, filla d'un terratinent catòlic. Va estudiar a l'escola de la seva localitat, i com a hereu, estava destinat a portar el negoci del seu pare, que traficava en guants, cuir, fusta i blat. Hauria cursat durant uns sis anys Grammar school o escola primària, la matèria bàsica de la qual era el llatí, encara que va haver de posar-se a treballar com a aprenent de carnisser, per la difícil situació econòmica que travessava el seu pare. El 1582 es casa amb Anne Hathaway, filla d'un granger, amb qui va tenir una filla, Susanna, el 1583, i dos bessons -un nen que va morir als 11 anys d'edat, i una nena- el 1585. Sembla ser que va haver d'abandonar Stratford ja que el van sorprendre caçant furtivament en les propietats del jutge de pau de la ciutat. Es creu que va arribar a Londres cap el 1588 i, quatre anys més endavant, ja havia aconseguit un notable èxit com a dramaturg i actor teatral. Va tenir el mecenatge de Henry Wriothesley, tercer Compte de Southampton. La publicació de dos poemes eròtics, Venus i Adonis (1593) i La violació de Lucrecia (1594), i dels seus Sonets (editats el 1609) li van donar la reputació de poeta brillant. A Londres va compartir els beneficis de la companyia teatral en la que actuava, la Chamberlain's Men, més tard anomenada King's Men, i dels dos teatres que aquesta posseïa, The Globe i Blackfriars. Les seves obres van ser representades a la cort de la reina Isabel I i del rei Jacob I. El 1610 va retornar al seu poble natal. Havia complert un dels seus molts propòsits, aconseguir una fortuna. Les metàfores de caràcter legal abunden curiosament a la seva obra; fins a la seva mort Shakespeare es va dedicar a litigis amb els veïns. No se li va acudir entregar a la impremta la seva vasta obra dispersa; De Quincey conjectura que per a Shakespeare, la representació teatral era la verdadera publicitat, no la impressió d'un text. Poc abans de morir havia fet el seu testament; es parlava de mobles i d'immobles, però no es mencionava ni un sol llibre. Va morir el 23 d'abril de 1616, el mateix dia del seu aniversari. Per aquestes dates va morir Cervantes a Madrid; tot i que cap dels dos va sentir a parlar de l'altre. Les seves primeres obres teatrals, posseïen un alt grau de formalitat i resultaven predictibles i amanerades.
Podeu trobar més informació a aquesta pàgina web.
Obra
Podeu consultar la seva obra aquí.
Amb tot, arriba la notícia de que han naufragat tots els vaixells d'Antonio. Bassanio s'afanya a tornar a Venècia amb la intenció d'ajudar a Antonio, amb els diners i el permís de la seva estimada Pòrcia. Però aquesta no es queda a Belmonte, sinó que amb la seva donzella, es disfressen d'advocat i ajudant, respectivament. Davant el tribunal, Pòrcia ofereix la quantitat multiplicada a canvi de que no se li faci mal a Antonio, però Shylock vol que li sigui entregada una lliura de la carn d'Antoni. Aquesta adverteix al jueu que no està autoritzat a vessar ni una gota de sang al tallar la carn. Aleshores és acusat per atemptar a la vida d'un ciutadà venecià. Se li imposa donar la meitat de la seva fortuna a l'Estat i l'altra a la seva filla. Al final, Pòrcia revela la broma, i juntament amb la nova notícia que desmenteix l'anterior sobre la pèrdua dels vaixells d'Antonio, l'obra acaba amb un ambient de regnant felicitat.
Aquí podeu trobar un anàlisi complet d'aquesta obra.
Sobre l'autor
William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, 23 d'abril de 1564 - 23 d'abril de 1616 del calendari julià; 3 de maig de 1616 del calendari gregorià) va ser un dramaturg, poeta i actor anglès. Tercer de vuit germans, va ser el primer fill home d'un comerciant i de Mary arden, filla d'un terratinent catòlic. Va estudiar a l'escola de la seva localitat, i com a hereu, estava destinat a portar el negoci del seu pare, que traficava en guants, cuir, fusta i blat. Hauria cursat durant uns sis anys Grammar school o escola primària, la matèria bàsica de la qual era el llatí, encara que va haver de posar-se a treballar com a aprenent de carnisser, per la difícil situació econòmica que travessava el seu pare. El 1582 es casa amb Anne Hathaway, filla d'un granger, amb qui va tenir una filla, Susanna, el 1583, i dos bessons -un nen que va morir als 11 anys d'edat, i una nena- el 1585. Sembla ser que va haver d'abandonar Stratford ja que el van sorprendre caçant furtivament en les propietats del jutge de pau de la ciutat. Es creu que va arribar a Londres cap el 1588 i, quatre anys més endavant, ja havia aconseguit un notable èxit com a dramaturg i actor teatral. Va tenir el mecenatge de Henry Wriothesley, tercer Compte de Southampton. La publicació de dos poemes eròtics, Venus i Adonis (1593) i La violació de Lucrecia (1594), i dels seus Sonets (editats el 1609) li van donar la reputació de poeta brillant. A Londres va compartir els beneficis de la companyia teatral en la que actuava, la Chamberlain's Men, més tard anomenada King's Men, i dels dos teatres que aquesta posseïa, The Globe i Blackfriars. Les seves obres van ser representades a la cort de la reina Isabel I i del rei Jacob I. El 1610 va retornar al seu poble natal. Havia complert un dels seus molts propòsits, aconseguir una fortuna. Les metàfores de caràcter legal abunden curiosament a la seva obra; fins a la seva mort Shakespeare es va dedicar a litigis amb els veïns. No se li va acudir entregar a la impremta la seva vasta obra dispersa; De Quincey conjectura que per a Shakespeare, la representació teatral era la verdadera publicitat, no la impressió d'un text. Poc abans de morir havia fet el seu testament; es parlava de mobles i d'immobles, però no es mencionava ni un sol llibre. Va morir el 23 d'abril de 1616, el mateix dia del seu aniversari. Per aquestes dates va morir Cervantes a Madrid; tot i que cap dels dos va sentir a parlar de l'altre. Les seves primeres obres teatrals, posseïen un alt grau de formalitat i resultaven predictibles i amanerades.Podeu trobar més informació a aquesta pàgina web.
Obra
Podeu consultar la seva obra aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada