divendres, 11 de novembre del 2011

Terra baixa. Àngel Guimerà

Títol: Terra baixa (1897)
Autor: Àngel Guimerà
Editorial: Barcanova
Col·lecció: Antaviana. Clàssics Catalans
Edició i any: Primera, 2005
Pàgines: 126
Idioma: Català
ISBN: 84-489-1589-5


Teatre

Sinopsi

Terra baixa és un drama en prosa que planteja magistralment l'oposició entre el pla corromput (la terra baixa) i la muntanya incontaminada (la terra alta).
El protagonista, en Manelic, un home senzill i primitiu, és cridat per casar-se amb la Marta, una noia de la terra baixa que fins aleshores havia estat obligada a mantenir relacions íntimes amb el seu amo, en Sebastià, el qual pretén continuar-les més enllà del que per a ell és un matrimoni de conveniència. La Marta, envilida per la relació forçada amb en Sebastià, troba en l'amor d'en Manelic la força per esdevenir lliure i trencar la dependència que la subjectava a en Sebastià. Aquest enfrontament de la dona amb l'autoritat de l'amo, en un món que encara es regeix per les relacions de poder, desencadena un drama que acaba amb la mort d'en Sebastià a mans d'en Manelic.
En el rerefons de l'obra es percep l'ambient de la societat rural a la Catalunya de l'època, on els camperols havien de suportar una feixuga dependència dels amos de les terres.. Contra aquesta situació, Guimerà crea el mite de la Terra Alta, un món incontaminat, on no existeix el mal i d'on surt l'heroi que s'oposa a la corrupció de la terra baixa i venç el mal.

Sobra l'autor
Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife, 1845 - Barcelona, 1924). Dramaturg i poeta. És l'únic dramaturg català del segle XIX que traspassa fronteres a escala europea. Comença la carrera literària amb la poesia; és proclamat Mestre en Gai Saber (1877) i presideix els Jocs Florals de Barcelona (1889). La seva primera tragèdia en vers, Gal·la Placídia (1879), se situa dins la tradició del romanticisme històric. Amb Mar i cel (1888) obté un èxit sense precedents: l'obra és traduïda a vuit idiomes, i inicia la projecció internacional de l'autor. S'inaugura, doncs, l'etapa de plenitud de Guimerà, que s'estén fins al 1900, i durant la qual estrena les seves obres més representatives: Maria Rosa (1894), Terra baixa (1897) i La filla del mar (1900), repetidament portades al cinema, i que recullen amb trets realistes la vida de la Catalunya coetània. El 1889 és elegit president de la Lliga de Catalunya; els seus discursos polítics, pronunciats arreu del país, són recollits en el volum Cants a la pàtria (1906). El 1909, rep un multitudinari homenatge popular. Va ser membre numerari (1911) de l'Institut d'Estudis Catalans.
Podeu trobar més informació sobre l'autor aquí.

Obra
Podeu consultar la seva obra aquí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada