dijous, 13 de gener del 2011

El libro de los abrazos. Eduardo Galeano

Títol: El libro de los abrazos (1989)
Autor: Eduardo Galeano
Editorial: Siglo XXI
Col·lecció: Biblioteca Eduardo Galeano
Edició i any: Primera, 1989
Pàgines: 265
Idioma: Espanyol
ISBN: 84-323-0690-8



Contes i relats

Sinopsi
Aquest llibre es constitueix de diversos relats i vivències personals, alguns dels quals són autobiogràfics, altres filosòfics i moltes vegades, també, polítics. L'autor combina magistralment la prosa i imatges poètiques amb un llenguatge que remet de forma constant a vincles amb els altres, els nexes que la memòria ha conservat, vincles d'amor i solidaritat, principalment. Un detall de l'edició és que tots els relats apareixen il·lustrats amb curiosos dibuixos de denuncia social.
Aquest llibre ens convoca a tots a mirar quin passat hem aixecat i quin futur estem cons(-des)truint pels nostres descendents. Galeano intenta, a partir d'un joc entre la temàtica de les diferents faules, l'estructura textual i el llenguatge, que el lector aprofundeixi en les condicions de vida dels menys afortunats i formin un front comú contra la pobresa, la misèria moral i material, la hipocresia d'un món que segueix obrint cada vegada més distàncies entre els que tenen i els que no tenen. Amb les paraules de Koos Hageraats, del diari "HP/De Tijd" d'Holanda: "Llegeixi una història per dia i serà vostè feliç la meitat de l'any. Llegeixi una història per dia i estarà vostè trist l'altre meitat. Cada pàgina és tan bonica com el llibre". En definitiva, literatura que darrere una aparença simple amaga gran significació. Com sempre Galeano, l'ésser humà i l'escriptor, té molt per oferir.

Sobre l'autor
Eduardo Hughes Galeano (Montevideo, 3 de setembre de 1940), és un periodista i escriptor uruguaià, una de les personalitats més destacades de la literatura iberoamericana.
Els seus llibres han estat traduïts a diversos idiomes. Els seus treballs transcendeixen gèneres ortodoxos, combinant documental, ficció, periodisme, anàlisi política i història. Galeano nega ser un historiador: "Sóc un escriptor que volgués contribuir al rescat de la memòria segrestada de tota Amèrica, però sobretot d'Amèrica Llatina, terra menyspreada i entrenyable". Pot classificar-se com un periodista que estudia la globalització i els seus efectes negatius.
Fill d'una família catòlica de classe mitjana amb ascendents britànics, alemanys, espanyols i italians, durant la seva adolescència va transitar per diversos treballs: va ser mecànic de cotxes, recaptador, pintor de cartells, missatger, mecanògraf i caixer. A l'edat de 14 anys va vendre la seva primera caricatura política a El Sol, el diari setmanal del partit socialista.
Va començar la seva carrera com a periodista a principis dels anys 60 com a editor de Marcha (1960-64), una revista que, sota la direcció de Carlos Quijano, va exercir forta influència en el pensament uruguaià de l'època i que va contar amb contribucions tals com les de Mario Vargas Llosa, Mario Benedetti, Manuel Maldonado Denis i Roberto Fernández Retamar. Durant dos anys va editar el diari Época i va treballar com a editor en cap en la premsa universitària. El 1973 els militars van prendre el poder mitjançant un cop, i a causa de la seva participació a corrents marxistes (Tupamaros), Galeano va ser capturat i després forçat a escapar. Es va establir a l'Argentina, on va fundar la revista cultural Crisis.
El 1976, Jorge Rafael Videla va prendre el poder a l'Argentina mitjançant un cop militar que donaria origen a una dictadura, el seu nom es va afegir a la llista dels condemnats pels esquadrons de la mort, raó per la qual es va veure obligat a fugir novament, aquesta vegada a Catalunya, concretament a Barcelona, on va escriure la seva famosa trilogia Memoria del fuego.
Eduardo Galeano viu des del 1985 -després de finalitzar la dictadura uruguaiana- en la seva Montevideo natal, on segueix fent la seva literatura i el seu periodisme de marcat to polític.
L'any 2010 li fou concedit el Premi Internacional de Periodisme Manuel Vázquez Montalbán en la categoria de periodisme esportiu.
Podeu trobar més informació de Galeano aquí, i també algunes de les seves cites més importants.

Obra
Si voleu consultar la seva obra ho podeu fer aquí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada