
Autor: Oscar Wilde
Editorial: Treviana
Col·lecció:
Edició i any: Primera, 2008
Pàgines: 370
Idioma: Espanyol
ISBN: 978-84-936660-2-6
Novel·la
Sinopsi
Basil Hallward és un artista que queda enormement impressionat per la bellesa estètica d'un jove anomenat Dorian Gray i comença a capficar-se amb ell, creient que aquesta bellesa és la responsable de la nova forma del seu art. Basil pinta un retrat del jove. Xerrant en el jardí de Basil, Dorian coneix a Lord Henry Wotton, un amic de Basil, i comença a captivar-se per la visió del món de Lord Henry. Exposant un nou tipus d'hedonisme, Lord Henry indica que "la única cosa que val la pena a la vida és la bellesa, i la satisfacció dels sentits". Al adonar-se'n de que un dia la seva bellesa desapareixeria, Dorian desitja tenir sempre l'edat de quan el va pintar en el quadre en Basil. El desig de Dorian es compleix, mentre ell va mantenint la mateixa aparença del quadre, la figura del quadre envelleix per ell. La seva cerca pel plaer el porta a una sèrie d'actes de llibertinatge i perversió; però el retrat serveix com un recordatori dels efectes de cada un dels actes comesos sobre la seva ànima, amb cada pecat essent exposat com una desfiguració del seu rostre o a través d'un signe d'envelliment.
Sobre l'autor
Oscar Fingal O'Flahertie Wills Wilde (Dublín, 16 d'octubre de 1854 - París, 30 de novembre de 1900) fou un escriptor, poeta i dramaturg irlandès, famós pel seu habitual enginy i sarcasme social.
Alumne destacat del Trinty College de Dublín, Wilde acabà els seus estudis a Oxford. Durant aquest període, l'escriptor estudià als clàssics de la literatura grega, convertint-se en un expert sobre la matèria, inclús guanyant diversos premis de poesia clàssica. A partir de 1879 decideix establir-se a Londres de manera permanent i és allà on comença a produir les seves primeres obres d'èxit, com la seva única novel·la El retrato de Dorian Gray (1890) o, en teatre, El abanico de Lady Windermer (1892), Salomé (1894) -que fou censurada per retratar personatges bíblics-, o La importancia de llamarse Ernesto (1895), divertida comèdia que ha estat portada al cinema en diverses ocasions.
La seva carrera i la seva vida tal i com la coneixia s'esfondrà a finals de 1895, quan tingué forts problemes legals a causa de la seva homosexualitat, que el van dur a la presó durant una temporada i el condemnaren a dos anys de treballs forçats. Durant la seva estança a la presó escriuria una llarga carta titulada De Profundis, que no seria publicada de manera completa fins el 1909, ja de manera pòstuma. Després de sortir de la presó, pateix un absolut ostracisme social i decideix abandonar Anglaterra. Se'n va cap a França, on viuria a Berneval fins a la mort de la seva esposa el 1898. A partir d'aleshores i, sota el nom de Sebastian Melmoth, va viatjar per Europa per acabar establint-se a París, on va morir el novembre de l'any 1900.
Destaca per les seves obres, sobretot en teatre, on retrata la veritable cara de la societat noble de la seva època. Demostra en cadascuna de les seves obres ser un gran coneixedor del comportament i pensament humà, i en les seves millor obres, fa ús de l'humor més anglès i més pur per descriure el món tal com ell el veia.
Sobre l'autor

Alumne destacat del Trinty College de Dublín, Wilde acabà els seus estudis a Oxford. Durant aquest període, l'escriptor estudià als clàssics de la literatura grega, convertint-se en un expert sobre la matèria, inclús guanyant diversos premis de poesia clàssica. A partir de 1879 decideix establir-se a Londres de manera permanent i és allà on comença a produir les seves primeres obres d'èxit, com la seva única novel·la El retrato de Dorian Gray (1890) o, en teatre, El abanico de Lady Windermer (1892), Salomé (1894) -que fou censurada per retratar personatges bíblics-, o La importancia de llamarse Ernesto (1895), divertida comèdia que ha estat portada al cinema en diverses ocasions.
La seva carrera i la seva vida tal i com la coneixia s'esfondrà a finals de 1895, quan tingué forts problemes legals a causa de la seva homosexualitat, que el van dur a la presó durant una temporada i el condemnaren a dos anys de treballs forçats. Durant la seva estança a la presó escriuria una llarga carta titulada De Profundis, que no seria publicada de manera completa fins el 1909, ja de manera pòstuma. Després de sortir de la presó, pateix un absolut ostracisme social i decideix abandonar Anglaterra. Se'n va cap a França, on viuria a Berneval fins a la mort de la seva esposa el 1898. A partir d'aleshores i, sota el nom de Sebastian Melmoth, va viatjar per Europa per acabar establint-se a París, on va morir el novembre de l'any 1900.
Destaca per les seves obres, sobretot en teatre, on retrata la veritable cara de la societat noble de la seva època. Demostra en cadascuna de les seves obres ser un gran coneixedor del comportament i pensament humà, i en les seves millor obres, fa ús de l'humor més anglès i més pur per descriure el món tal com ell el veia.
Obra
Podeu consultar la seva obra aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada