Títol: La tiendaAutor: Stephen King
Editorial: Debolsillo
Col·lecció: N/D
Edició i any: Primera, 2009
Pàgines: 954
Idioma: Espanyol
ISBN: 978-84-8346-874-6
Terror
Sinopsi
Leland Gaunt obre una botiga nova en el poble de Castle Rock anomenada "Coses Necessàries". Tothom que entra a l'establiment acaba per trobar algun objecte molt desitjat, alguna mercaderia que fa realitat els somnis més íntims del comprador: un cromo de beisbol pràcticament impossible de trobar, un amulet sanador... Però Leland demana quelcom més als clients al tancar els tractes: un petit "favor". Aparentment, alguna gamberrada innocent contra alguna altra persona del poble, de la que generalment se n'ha sentit a parlar però no se'n té coneixement directe. Aquestes "bromes" comencen a descontrolar-se, i al cap de poc el poble sencer es veu immers en una batalla de tots contra tots, amb varies morts incloses. El xèrif Alan Pangborn és l'únic que sospita de Gaunt -a qui verdaderament es pot identificar amb el diable- com instigador a l'ombra dels creixents successos violents que han assaltat a Castle Rock.
Sobre l'autor
Stephen Edwin King (Portland, Maine, Estats Units, 21 de setembre de 1947) va ser el segon fill de Donald King i Nellie Ruth Pillsbury. Quan tenia dos anys el seu pare va abandonar la família i fou criat, juntament amb el seu germà, per la seva mare, portant una vida de grans privacions.
Després de viure a Indiana i Connecticut, la família es mudà a Durham, poble natal de Ruth. Stephen estudià a l'escola Durham Elementary i després a Lisbon Falls High School. Quan era petit, presencià un espantós accident en el qual un dels seus amics va quedar atrapat en uns rails i va ser atropellat per un tren. S'ha especulat que aquest tràgic succés podria haver influït en les seves creacions posteriors, encara que el mateix escriptor rebutja la idea.
Stephen començà a escriure des d'una edat molt primerenca, basant-se en pel·lícules que havia vist o historietes. Mentre estava a l'escola, començà a vendre les seves històries als seus companys, la qual cosa no va ser ben rebuda pels seus professors, que el van obligar a retornar els diners guanyats. Als tretze anys aproximadament, descobrí a casa de la seva tia, una caixa amb llibres del seu pare, majoritàriament de terror i ciència ficció. Des d'aleshores començaria a enviar els seus treballs a diferents revistes, sense obtenir cap resposta d'aquestes. El seu primer relat publicat fou a la revista Comics Review al 1965. El títol original era "I was a teenage grave robber", però l'editor el va canviar per "In a half-world of terror". Entre 1966 i 1971, va estudiar anglès a la Universitat de Maine, i escrigué una columna titulada "King's Garbage Truck" en una publicació de la institució. Seria en aquest ambient universitari on King coneixeria a Tabitha Spruce, a la biblioteca de la universitat, amb la qual es casaria el 1971. Mentrestant, va haver d'agafar treballs de mitja jornada per poder pagar els seus estudis, inclús en una bugaderia, utilitzant més tard l'experiència viscuda per escriure les històries "The Mangler" i "Carretera maldita". Quan va finalitzar els seus estudis universitaris, amb un títol de llicenciat en art, en anglès i obtenir un certificat per poder ensenyar a secundària, King ensenyà anglès a la Hampden Academy. Durant aquest període, ell i la seva família passarien els seus dies en un remolc, i ell escriuria unes breus històries que es publicarien a diferents revistes, majoritàriament per homes, per poder satisfer les necessitats de la seva família. També va ser durant aquest període que es veuria immers en problemes d'alcoholisme, que el perseguirien durant una dècada. Fou aleshores quan començà a escriure un gran nombre de novel·les. Una de les seves primeres idees fou la d'una jove amb poders psíquics, però els escrits que va fer no els considerava prou bons i els va llençar. Nogensmenys, la seva esposa Tabitha va rescatar el treball i el va animar a acabar-lo. Finalitzada la novel·la, la va titular "Carrie" i la va enivar a la companyia editora Doubleday. Més tard, quan ja havia oblidat aquesta producció seva, va rebre una oferta, no gaire temptadora, de compra per 2.500 dòlars per avançat. Poc temps després, el valor de "Carrie" (1974) amb els drets del manuscrit serien venguts per 400.000 dòlars. Altres dels seus primers treballs foren "El resplandor" (1977) i "La danza de la muerte" (1978). A la dècada dels 80 es publicarien varis dels seus èxits com "Cujo" (1981), "Cementerio de animales" (1983), "El talismán" (1984), "It" (1986) i "Los ojos del dragon" (1987). Després de la publicació de "The Tommyknockers" (1987), el seu entorn més proper format per la seva família i amics, van decidir ajudar-lo amb els seus vicis, i fou així que Stephen aconseguiria prendre consciència i demanar ajuda, abandonant l'alcohol i les drogues a finals dels anys 80.
Amb els anys, s'ha vist que els personatges de les seves històries han anat evolucionant simultàniament amb la seva pròpia realitat, passant des de persones de classe baixa, que havien de lluitar per aconseguir diners, fins a pilots d'avions, escriptors i altres treballs dels que gaudeixen només aquells amb cert èxit.
Poc després de l'estiu del 1999, va ser víctima d'un accident de cotxe, el va atropellar un cotxe conduït per un home que havia begut, experiència bastant greu ja que va estar quasi un mes internat en un hospital.
L'any 2002 anuncià que deixaria d'escriure, motivat aparentment per la frustració de les seves lesions, que l'incomodaven i reduïen la seva energia. Des d'aleshores ha escrit alguns llibres, però a un ritme menor que el d'abans. Aquest mateix any, i a partir d'aquesta experiència, acabà la major part d'un altre dels seus llibres titulat "Buick 8: un coche perverso" (2002), novel·la en la qual cada un dels protagonistes mor en un accident de cotxe.
L'any 2003 fou honrat amb el premi a la trajectòria de National Book Awards. Des d'aquest any, King ha donat el seu punt de vista sobre la cultura popular en una columna de la revista Entertainment Weekly, normalment cada tres setmanes. La columna es titula "The pop of King".
Va escriure sis llibres sota el pseudònim Richard Bachman. Fins i tot va organitzar un funeral fals per Bachman després de que el secret es fes públic, la qual cosa va servir per inspirar-se en el llibre "The dark half". També va escriure una història curta sota el nom de John Swithen, "The fifth quarter", la qual va ser re-publicada el 1993 sota el nom d'Stephen King.
A l'octubre del 2005, va firmar un contracte amb la companyia
En relació a la seva forma d'escriure, és conegut per la seva qualitat de detalls, continuïtat i referències internes; moltes de les seves històries es veuen lligades per personatges secundaris, pobles ficticis o esdeveniments de llibres passats. També contenen referències a la història i cultura dels Estats Units, particularment a la més fosca i esgarrifosa part d'aquesta. Les referències estan plasmades en històries dels personatges, i algunes referències inclouen crims, guerres -especialment la guerra del Vietnam-, i el racisme. Utilitza un estil de narració bastant informal, que contrasta amb els temes foscos de les seves històries.
És un gran admirador d'altres escriptors, com H. P. Lovecraft, de qui ha incorporat varies de les seves tècniques en les seves novel·les, però diferenciant-se d'aquest per la seva caracterització extensa, un diàleg efectiu, i històries amb finals positius. També s'ha inspirat en Edgar Allan Poe, un dels pares del gènere de terror contemporani, essent un exemple de la seva influència "El resplandor", on la novel·la de King és bastant anàloga al breu relat de Poe "La mascara de la muerte roja". Una altra influència, d'un autor menys prolífic, fou Shirley Jackson. La novel·la de King "Salem's Lot" (1975), comença amb una cita del llibre "The haunting of hill house", de Jackson. A més hi ha algunes altres similituds entre el personatge Carrie de la novel·la de King i el personatge Eleanor del llibre abans mencionat de Jackson. Finalment, també l'influencià John D. MacDonald, de qui va aprendre l'art de penetrar a la ment dels personatges i la manera de descriure'ls.
En la seva vida personal, Stephen viu a Maine amb la seva esposa Tabitha King, que també és novel·lista. Tenen una altra casa en el districte Western Lakes de Maine. Els seus tres fills Naomi Rachel, Joe Hill (que va aparèixer a la pel·lícula "Creepshow") i Owen Phillip, ja són grans i no viuen amb ells. Owen va publicar l'any 2005 la seva primera col·lecció d'històries titulada "We're all in this together: a novella and stories", i Joe Hill és autor de "20th century ghosts", una sèrie de contes (molt premiats) i una novel·la titulada "El traje del muerto".
Podeu trobar més informació d'aquest famós autor aquí i aquí.
Obra
Podeu trobar la seva obra aquí.
Sobre l'autor
Stephen Edwin King (Portland, Maine, Estats Units, 21 de setembre de 1947) va ser el segon fill de Donald King i Nellie Ruth Pillsbury. Quan tenia dos anys el seu pare va abandonar la família i fou criat, juntament amb el seu germà, per la seva mare, portant una vida de grans privacions.Després de viure a Indiana i Connecticut, la família es mudà a Durham, poble natal de Ruth. Stephen estudià a l'escola Durham Elementary i després a Lisbon Falls High School. Quan era petit, presencià un espantós accident en el qual un dels seus amics va quedar atrapat en uns rails i va ser atropellat per un tren. S'ha especulat que aquest tràgic succés podria haver influït en les seves creacions posteriors, encara que el mateix escriptor rebutja la idea.
Stephen començà a escriure des d'una edat molt primerenca, basant-se en pel·lícules que havia vist o historietes. Mentre estava a l'escola, començà a vendre les seves històries als seus companys, la qual cosa no va ser ben rebuda pels seus professors, que el van obligar a retornar els diners guanyats. Als tretze anys aproximadament, descobrí a casa de la seva tia, una caixa amb llibres del seu pare, majoritàriament de terror i ciència ficció. Des d'aleshores començaria a enviar els seus treballs a diferents revistes, sense obtenir cap resposta d'aquestes. El seu primer relat publicat fou a la revista Comics Review al 1965. El títol original era "I was a teenage grave robber", però l'editor el va canviar per "In a half-world of terror". Entre 1966 i 1971, va estudiar anglès a la Universitat de Maine, i escrigué una columna titulada "King's Garbage Truck" en una publicació de la institució. Seria en aquest ambient universitari on King coneixeria a Tabitha Spruce, a la biblioteca de la universitat, amb la qual es casaria el 1971. Mentrestant, va haver d'agafar treballs de mitja jornada per poder pagar els seus estudis, inclús en una bugaderia, utilitzant més tard l'experiència viscuda per escriure les històries "The Mangler" i "Carretera maldita". Quan va finalitzar els seus estudis universitaris, amb un títol de llicenciat en art, en anglès i obtenir un certificat per poder ensenyar a secundària, King ensenyà anglès a la Hampden Academy. Durant aquest període, ell i la seva família passarien els seus dies en un remolc, i ell escriuria unes breus històries que es publicarien a diferents revistes, majoritàriament per homes, per poder satisfer les necessitats de la seva família. També va ser durant aquest període que es veuria immers en problemes d'alcoholisme, que el perseguirien durant una dècada. Fou aleshores quan començà a escriure un gran nombre de novel·les. Una de les seves primeres idees fou la d'una jove amb poders psíquics, però els escrits que va fer no els considerava prou bons i els va llençar. Nogensmenys, la seva esposa Tabitha va rescatar el treball i el va animar a acabar-lo. Finalitzada la novel·la, la va titular "Carrie" i la va enivar a la companyia editora Doubleday. Més tard, quan ja havia oblidat aquesta producció seva, va rebre una oferta, no gaire temptadora, de compra per 2.500 dòlars per avançat. Poc temps després, el valor de "Carrie" (1974) amb els drets del manuscrit serien venguts per 400.000 dòlars. Altres dels seus primers treballs foren "El resplandor" (1977) i "La danza de la muerte" (1978). A la dècada dels 80 es publicarien varis dels seus èxits com "Cujo" (1981), "Cementerio de animales" (1983), "El talismán" (1984), "It" (1986) i "Los ojos del dragon" (1987). Després de la publicació de "The Tommyknockers" (1987), el seu entorn més proper format per la seva família i amics, van decidir ajudar-lo amb els seus vicis, i fou així que Stephen aconseguiria prendre consciència i demanar ajuda, abandonant l'alcohol i les drogues a finals dels anys 80.
Amb els anys, s'ha vist que els personatges de les seves històries han anat evolucionant simultàniament amb la seva pròpia realitat, passant des de persones de classe baixa, que havien de lluitar per aconseguir diners, fins a pilots d'avions, escriptors i altres treballs dels que gaudeixen només aquells amb cert èxit.
Poc després de l'estiu del 1999, va ser víctima d'un accident de cotxe, el va atropellar un cotxe conduït per un home que havia begut, experiència bastant greu ja que va estar quasi un mes internat en un hospital.
L'any 2002 anuncià que deixaria d'escriure, motivat aparentment per la frustració de les seves lesions, que l'incomodaven i reduïen la seva energia. Des d'aleshores ha escrit alguns llibres, però a un ritme menor que el d'abans. Aquest mateix any, i a partir d'aquesta experiència, acabà la major part d'un altre dels seus llibres titulat "Buick 8: un coche perverso" (2002), novel·la en la qual cada un dels protagonistes mor en un accident de cotxe.
L'any 2003 fou honrat amb el premi a la trajectòria de National Book Awards. Des d'aquest any, King ha donat el seu punt de vista sobre la cultura popular en una columna de la revista Entertainment Weekly, normalment cada tres setmanes. La columna es titula "The pop of King".
Va escriure sis llibres sota el pseudònim Richard Bachman. Fins i tot va organitzar un funeral fals per Bachman després de que el secret es fes públic, la qual cosa va servir per inspirar-se en el llibre "The dark half". També va escriure una història curta sota el nom de John Swithen, "The fifth quarter", la qual va ser re-publicada el 1993 sota el nom d'Stephen King.
A l'octubre del 2005, va firmar un contracte amb la companyia
En relació a la seva forma d'escriure, és conegut per la seva qualitat de detalls, continuïtat i referències internes; moltes de les seves històries es veuen lligades per personatges secundaris, pobles ficticis o esdeveniments de llibres passats. També contenen referències a la història i cultura dels Estats Units, particularment a la més fosca i esgarrifosa part d'aquesta. Les referències estan plasmades en històries dels personatges, i algunes referències inclouen crims, guerres -especialment la guerra del Vietnam-, i el racisme. Utilitza un estil de narració bastant informal, que contrasta amb els temes foscos de les seves històries.
És un gran admirador d'altres escriptors, com H. P. Lovecraft, de qui ha incorporat varies de les seves tècniques en les seves novel·les, però diferenciant-se d'aquest per la seva caracterització extensa, un diàleg efectiu, i històries amb finals positius. També s'ha inspirat en Edgar Allan Poe, un dels pares del gènere de terror contemporani, essent un exemple de la seva influència "El resplandor", on la novel·la de King és bastant anàloga al breu relat de Poe "La mascara de la muerte roja". Una altra influència, d'un autor menys prolífic, fou Shirley Jackson. La novel·la de King "Salem's Lot" (1975), comença amb una cita del llibre "The haunting of hill house", de Jackson. A més hi ha algunes altres similituds entre el personatge Carrie de la novel·la de King i el personatge Eleanor del llibre abans mencionat de Jackson. Finalment, també l'influencià John D. MacDonald, de qui va aprendre l'art de penetrar a la ment dels personatges i la manera de descriure'ls.
En la seva vida personal, Stephen viu a Maine amb la seva esposa Tabitha King, que també és novel·lista. Tenen una altra casa en el districte Western Lakes de Maine. Els seus tres fills Naomi Rachel, Joe Hill (que va aparèixer a la pel·lícula "Creepshow") i Owen Phillip, ja són grans i no viuen amb ells. Owen va publicar l'any 2005 la seva primera col·lecció d'històries titulada "We're all in this together: a novella and stories", i Joe Hill és autor de "20th century ghosts", una sèrie de contes (molt premiats) i una novel·la titulada "El traje del muerto".
Podeu trobar més informació d'aquest famós autor aquí i aquí.
Obra
Podeu trobar la seva obra aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada