L'últim patriarca. Najat El Hachmi

Títol: L'últim patriarca (2008)
Autora: Najat El Hachmi
Editorial: Planeta
Col·lecció: Premi Ramon Llull. Narrativa
Edició i any: Primera, 2008
Pàgines: 332
Idioma: Català
ISBN: 978-84-9708-185-6



Novel·la

Sinopsi

L'últim patriarca és la història d'una rebel·lió personal contra un ordre establert des de fa milers d'anys. També és una mirada lúcida sobre les víctimes i els botxins que en són partícips. Mimoun i la seva filla neixen per complir el paper que el patriarcat els ha assignat, però uns canvis en les circumstàncies que els envolten seran decisius per propiciar el capgirament de l'ordre de les coses. Aquesta és una història familiar, una història on les contradiccions internes dels personatges afloren per marcar unes relacions fetes de desencontres. Una història definida pel trencament que suposa la separació. La filla de Mimoun Driouch narra la seva vida des que ell neix fins que ella està a punt de començar la universitat.

A partir d'un magistral i intencionat ús dels recursos propis de la tradició oral, l'escriptora Najat El Hachmi construeix una faula moderna que inclou moments de gran tendresa i moments d'un brutal dramatisme, tot amanit amb un sentit de l'humor que ratlla la corrosió. El resultat és un tipus de novel·la que, tant pels conflictes tractats com per la forma literària d'abordar-los, fins ara ha estat inèdit en la literatura catalana.

Sobre l'autora

Najat El Hachmi (Nador, 2 de juliol de 1979) és una escriptora catalana i mitjancera cultural d'origen amazic, estudià filologia àrab a la Universitat de Barcelona i presentà un informatiu setmanal en llengua amazic a l'antiga emissora Catalunya Cultura.
Actualment resideix a Granollers, on treballa de tècnica a l'ajuntament. Va ser guanyadora de l'edició 2008 del Premi Ramon Llull de novel·la, amb L'últim patriarca.

Va néixer a la ciutat marroquina de Nador quan el seu pare ja havia emigrat a Catalunya, i als vuit anys va anar a viure a Vic gràcies al reagrupament familiar. En aquesta ciutat va estudiar fins que es va matricular de filologia àrab a la Universitat de Barcelona. A Vic va fer de tot: empleada de neteja, cuinera, monitora d'esports... fins a ser mediadora a la Delegació d'Ensenyament de Vic.
El 2005 va participar en un acte de l'Institut Europeu de la Mediterrània, junt amb altres escriptors de procedència estrangera que utilitzen el català a l'hora d'escriure com Matthew Tree, Salah Jamal, Laila Karrouch o Mohamed Chaib.
Amb motiu de la Fira del Llibre de Frankfurt l'octubre del 2007, va viatjar per diferents ciutats alemanyes per participar en col·loquis literaris en els quals va oferir la seva visió de la literatura catalana actual.
Ha col·laborat en alguns mitjans de comunicació com Catalunya Ràdio, on participa en una tertúlia del programa L'Oracle, de Xavier Graset, i ha publicat articles al diari El 9 Nou de Vic i a La Vanguardia.
Va començar a escriure quan tenia dotze anys i, des d'aleshores, no ha deixat de fer-ho, al principi com un entreteniment, i més endavant com a mitjà per expressar inquietuds o per reflexionar i recrear la pròpia realitat, acostant aquests dos mons als quals pertany. El seu primer llibre, Jo també soc catalana (Columna, 2004), estrictament autobiogràfic, aborda la qüestió de la identitat i del procés d'arrelament al país que l'ha vist créixer des que va arribar a Vic, la seva ciutat, quan tenia 8 anys. Un llibre que, en certa mesura, es va escrivint dia a dia, al mateix pas que es va formant la identitat de l'autora com a mare, treballadora, estudiant, catalana i d'origen marroquí.

Podeu llegir una entrevista de Jordi Lon aquí, i també podeu veure aquest vídeo de VilaWeb TV.

Obra
- Jo també sóc catalana (2004)
- L'últim patriarca (2008)

- L'home que nedava (2008). Relat a la recopilació El llibre de la Marató. Vuit relats contra les malalties mentals greus.