Títol: Pedro y el Capitán (1979)Autor: Mario Benedetti
Editorial: Alianza
Col·lecció: El libro de bolsillo. Biblioteca de autor
Edició i any: Primera, 1998
Pàgines: 89
Idioma: Espanyol
ISBN: 84-206-3822-6
Narrativa / Teatre
Sinopsi
És una obra de teatre explicada en quatre parts que intenta comprendre una de les manifestacions de la violència engendrada per sistemes polítics repressius, el tens diàleg entre víctima i botxí, que es desenvolupa en una sala d'interrogatoris i que constitueix la matèria literària de Pedro y el Capitán (1979) és "una indagació dramàtica en la psicologia del torturador" a la que una objectivitat rigorosa allunya del maniqueisme. "Aquesta peça dramàtica -adverteix Mario Benedetti en el pròleg- no escenifica l'enfrontament d'un monstre i un sant [...]. La distància entre un i altre és, sobretot, ideològica; i és potser aquí on resideix la clau d'altres diferències, que abasten la moral, l'ànim, la sensibilitat davant del dolor humà, el complex trajecte que hi ha entre el coratge i la covardia, la poca o molta capacitat de sacrifici, la bretxa entre traïció i llibertat".
Sobre l'autor
Mario Orlando Hamlet Hardy Brenno Benedetti Farugia, més conegut com Mario Benedetti, (Paso de los Toros, Uruguai, 14 de setembre de 1920 - Montevideo, 17 de maig de 2009) va ser un poeta, assagista i escriptor uruguaià pertanyent a la Generació del 45, i una de les personalitats més destacades de la literatura en llengua castellana de l'última meitat del segle XX.
La seva prolífica producció literària va incloure més de 80 llibres, molts dels quals van ser traduïts a 20 idiomes.
Va ser professor de literatura al seu país, on va col·laborar en el setmanari Marcha. Als anys setanta (1973), després del cop d'estat militar, en vista de les seves conegudes posicions marxistes, va marxar exiliat a Buenos Aires, havent de renunciar al seu càrrec a la Universitat. En aquesta època recorre l'Argentina, Lima, La Habana i Espanya, i així durant aquests deu anys d'exili visqué allunyat del seu país i de la seva esposa, que va romandre a l'Uruguai cuidant les mares de tots dos.
Va desenvolupar una intensa activitat en el periodisme i en recitals poètic-musicals juntament amb intèrprets com Nacha Guevara i Juan Manuel Serrat. Ha cultivat tots els gèneres, amb iniciació en la poesia en llibres com Poemas de oficina (1956), d'un to quotidià i existencial. Amb els Cuentos Montevideanos (1959) es va endinsar en el realisme, associat al costumisme, centrat en les classes modestes de la ciutat. Al 1960 va assajar la crítica político-social amb El país de la cola de paja. Les seves novel·les La tregua (1960) i Gracias por el fuego (1965) amplien el realisme a la observació de vicis socials de les classes mitjana i la societat de consum. Llavorsr, la seva narrativa es va polititzar en favor de les opcions de la guerrilla urbana amb El cumpleaños de Juan Angel (1971) i Primavera con una esquina rota (1982), incorporant el tema de l'exili i el retorn a La casa y el ladrillo (1977), Vientos de exilio (1982), Geografías (1984) i Las soledades de Babel (1991).
En el teatre va començar amb la obra Pedro y el Capitán (1979). Va recollir la seva tasca crítica en varies miscel·lànies, com Letras del continente mestizo, De artes y oficios, El desexilio y otras conjeturas i Crítica cómplice, així com l'evocació autobiogràfica a La borra del café.
Per a més informació podeu consultar aquí o aquí.
També us el podeu descarregar o llegir aquí.
Obra
És un escriptor amb una bibliografia llarguíssima. Ha publicat contes, drames, novel·les, poesies, assajos i fins i tot una gran varietat de discografia amb poemes i lectures. Podeu consultar la seva obra aquí.
Comentari
Per mi, un llibre que es mereix una nota molt alta.
Físicament parlant, un botxí ho té més fàcil per guanyar una lluita car disposa de tots els recursos que necessita (com així sol succeir-se en els països opressors), però psicològicament els oprimits guanyem moltes més batalles.
Sobre l'autor
Mario Orlando Hamlet Hardy Brenno Benedetti Farugia, més conegut com Mario Benedetti, (Paso de los Toros, Uruguai, 14 de setembre de 1920 - Montevideo, 17 de maig de 2009) va ser un poeta, assagista i escriptor uruguaià pertanyent a la Generació del 45, i una de les personalitats més destacades de la literatura en llengua castellana de l'última meitat del segle XX.La seva prolífica producció literària va incloure més de 80 llibres, molts dels quals van ser traduïts a 20 idiomes.
Va ser professor de literatura al seu país, on va col·laborar en el setmanari Marcha. Als anys setanta (1973), després del cop d'estat militar, en vista de les seves conegudes posicions marxistes, va marxar exiliat a Buenos Aires, havent de renunciar al seu càrrec a la Universitat. En aquesta època recorre l'Argentina, Lima, La Habana i Espanya, i així durant aquests deu anys d'exili visqué allunyat del seu país i de la seva esposa, que va romandre a l'Uruguai cuidant les mares de tots dos.
Va desenvolupar una intensa activitat en el periodisme i en recitals poètic-musicals juntament amb intèrprets com Nacha Guevara i Juan Manuel Serrat. Ha cultivat tots els gèneres, amb iniciació en la poesia en llibres com Poemas de oficina (1956), d'un to quotidià i existencial. Amb els Cuentos Montevideanos (1959) es va endinsar en el realisme, associat al costumisme, centrat en les classes modestes de la ciutat. Al 1960 va assajar la crítica político-social amb El país de la cola de paja. Les seves novel·les La tregua (1960) i Gracias por el fuego (1965) amplien el realisme a la observació de vicis socials de les classes mitjana i la societat de consum. Llavorsr, la seva narrativa es va polititzar en favor de les opcions de la guerrilla urbana amb El cumpleaños de Juan Angel (1971) i Primavera con una esquina rota (1982), incorporant el tema de l'exili i el retorn a La casa y el ladrillo (1977), Vientos de exilio (1982), Geografías (1984) i Las soledades de Babel (1991).
En el teatre va començar amb la obra Pedro y el Capitán (1979). Va recollir la seva tasca crítica en varies miscel·lànies, com Letras del continente mestizo, De artes y oficios, El desexilio y otras conjeturas i Crítica cómplice, així com l'evocació autobiogràfica a La borra del café.
Per a més informació podeu consultar aquí o aquí.
També us el podeu descarregar o llegir aquí.
Obra
És un escriptor amb una bibliografia llarguíssima. Ha publicat contes, drames, novel·les, poesies, assajos i fins i tot una gran varietat de discografia amb poemes i lectures. Podeu consultar la seva obra aquí.
Comentari
Per mi, un llibre que es mereix una nota molt alta.
Físicament parlant, un botxí ho té més fàcil per guanyar una lluita car disposa de tots els recursos que necessita (com així sol succeir-se en els països opressors), però psicològicament els oprimits guanyem moltes més batalles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada