Títol: Per un sac d'ossos (2005)Autor: Lluís-Anton Baulenas
Editorial: Planeta
Col·lecció: Premi Ramon Llull. Narrativa
Edició i any: Primera, 2005
Pàgines: 352
Idioma: Català
ISBN:
Històrica
Sinopsi
Un legionari a la força, una promesa, el rescat inversemblant d'uns ossos, un viatge sense retorn i una personalitat amb més escletxes de les que sembla. Genís Aleu promet al seu pare, en el llit de mort, que recuperarà les restes d'un amic seu enterrat de mala manera. És el 1941 i han de passar vuit anys, fins al 1949, perquè ho pugui intentar.
Un legionari a la força, una promesa, el rescat inversemblant d'uns ossos, un viatge sense retorn i una personalitat amb més escletxes de les que sembla. Genís Aleu promet al seu pare, en el llit de mort, que recuperarà les restes d'un amic seu enterrat de mala manera. És el 1941 i han de passar vuit anys, fins al 1949, perquè ho pugui intentar.
Un dia, convertit ja en sergent de la Legió, abandona Melilla rumb a Barcelona -una ciutat grisa, dominada per la por, tenallada per la misèria de la primera postguerra-, la ciutat on va veure morir el seu pare primer i el seu millor amic després. La parada següent de Genís Aleu ha de ser Miranda de Ebro, on l'antic camp de concentració franquista s'ha convertit en un innocent Campament d'Instrucció de Reclutes. Gràcies a la seva condició actual de legionari podrà accedir-hi lliurement. El guien el desig de venjança i la necessitat de dur a terme la seva promesa.
Sobre l'autor
Lluís-Anton Baulenas i Setó (Barcelona, 1958) és escriptor, traductor i crític literari. Es llicencià en Filologia catalana i es dedicà a la docència; primerament a l'ensenyament privat i, més tard, al mateix institut de secundària on havia estudiat d'alumne. Fou pioner en la redacció d'un manual destinat a l'alumnat de COU en una època en què bona falta feien aquestes publicacions.
Més tard abandonà les feines més secundàries i consagrà tot el seu temps a l'escriptura. Sense precedents literaris familiars, s'inicià en el món de la literatura a través del teatre, camp en el qual va fer d'actor, director i autor. Tanmateix, el reconeixement públic li arribà, sobretot, de la tasca com a novel·lista. Ha guanyat els premis més importants de la literatura catalana i ha estat traduït a diverses llengües. Com a traductor ha adaptat al català textos de Marguerite Yourcenar, Eugène Labiche, Willam Gibson, Eugene O'Neill, Jean Cocteau, Albert Camus i Boris Vian.
De guions seus també s'han fet pel·lícules que han assolit un notable èxit. Destaca la seva col·laboració amb el director de cinema Ventura Pons, qui ha filmat Anita no perd el tren (2001) i la més recent Amor d'idiota (2005), que la transforma en una pel·lícula d'èxit.
És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Per a més informació podeu consultar aquí o aquí.
Obra
- Qui al cel escup ( 1987)
- Neguit (1988)
- Sus Scrofa (porcs) (1988)
- Càlida nit (1990)
- Rampoines 451 (1990)
- Noms a la sorra (1995)
- Alfons XIV, un crim d'estat (1997)
- Els caníbals (1998)
- El fil de plata (1998)
- La felicitat (2003)
- Amor idiota (2003)
- Per un sac d'ossos (2005)
- Àrea de servei (2007)
- El nas de Mussolini (2009)
Sobre l'autor
Lluís-Anton Baulenas i Setó (Barcelona, 1958) és escriptor, traductor i crític literari. Es llicencià en Filologia catalana i es dedicà a la docència; primerament a l'ensenyament privat i, més tard, al mateix institut de secundària on havia estudiat d'alumne. Fou pioner en la redacció d'un manual destinat a l'alumnat de COU en una època en què bona falta feien aquestes publicacions.Més tard abandonà les feines més secundàries i consagrà tot el seu temps a l'escriptura. Sense precedents literaris familiars, s'inicià en el món de la literatura a través del teatre, camp en el qual va fer d'actor, director i autor. Tanmateix, el reconeixement públic li arribà, sobretot, de la tasca com a novel·lista. Ha guanyat els premis més importants de la literatura catalana i ha estat traduït a diverses llengües. Com a traductor ha adaptat al català textos de Marguerite Yourcenar, Eugène Labiche, Willam Gibson, Eugene O'Neill, Jean Cocteau, Albert Camus i Boris Vian.
De guions seus també s'han fet pel·lícules que han assolit un notable èxit. Destaca la seva col·laboració amb el director de cinema Ventura Pons, qui ha filmat Anita no perd el tren (2001) i la més recent Amor d'idiota (2005), que la transforma en una pel·lícula d'èxit.
És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Per a més informació podeu consultar aquí o aquí.
Obra
- Qui al cel escup ( 1987)
- Neguit (1988)
- Sus Scrofa (porcs) (1988)
- Càlida nit (1990)
- Rampoines 451 (1990)
- Noms a la sorra (1995)
- Alfons XIV, un crim d'estat (1997)
- Els caníbals (1998)
- El fil de plata (1998)
- La felicitat (2003)
- Amor idiota (2003)
- Per un sac d'ossos (2005)
- Àrea de servei (2007)
- El nas de Mussolini (2009)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada