Doble o res. Manuel de Pedrolo

Títol: Doble o res (1997)
Autor: Manuel de Pedrolo
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Edició i any: 1997
Pàgines: 300
Idioma: Català
ISBN: 84-297-4240-9



Novel·la

Sinopsi

Després d'haver passat 44 anys oculta a l'Archivo General de la Administración d'Alcalá de Henares, surt a la llum Doble o res, una novel·la que integra la història d'un amor apassionat i un argument policíac travat i perfectament resolt amb un apòleg existencialista que converteix aquesta obra en un testimoni insubstituïble de clima intel·lectual de la dècada dels anys cinquanta.

Sobre l'autor

Manuel de Pedrolo i Molina (l'Aranyó, la Segarra, 1 d'abril de 1918 - Barcelona, 26 de juny de 1990) fou un escriptor català. Va estudiar batxillerat a Tàrrega fins l'any 1935, en què anà a viure a Barcelona, però la guerra civil espanyola estroncà els seus estudis. L'any 1943 es casà i s'instal·là definitivament a Barcelona. Començà a escriure de molt jove i la seva obra l'ha convertit no tan sols en l'escriptor més prolífic sinó també en una de les figures més importants de la literatura catalana del segle XX. L'any 1979 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Manuel de Pedrolo va mantenir fins a la seva mort les seves fermes conviccions ideològiques, convertint-se en un intel·lectual íntegre compromès amb el seu temps i el seu país. Es mostrà especialment crític amb els partits polítics catalans abans, durant i després de la transició espanyola, essent considerat sovint un referent i intel·lectual de l'Esquerra Independentista.
Durant la guerra civil espanyola es va afiliar a la CNT-FAI i va fer de mestre a la població de Fígols de les Mines. Va pertànyer a la branca d'artilleria de l'Exèrcit Popular i va anar als fronts de Falset, Figueres i Barcelona.
Es va iniciar a la vida literària amb un llibre de poemes publicat el 1950. El 1953 va publicar la primera novel·la, Es vessa una sang fàcil. El 1954 va guanyar el Premi Joanot Martorell i des de llavors va esdevenir un dels valors més ferms, alhora que el més prolífic, de la novel·lística catalana actual. Pedrolo va assajar tota mena d'innovacions a les seves novel·les, en les que, independentment del tema, dibuixà sempre amb un fort realisme, l'aventura de l'home subjecte a la seva qualitat humana, amb totes les contradiccions que això implica. Va fer alguna aproximació a la literatura de l'absurd.
Va morir el 26 de juny de 1990 a Barcelona, a l'edat de setanta-dos anys.
Podeu trobar més informació de l'autor aquí o a la pàgina de la Fundació Pedrolo.

Obra
Podeu veure les seves publicacions aquí.