dimecres, 25 de maig del 2011

La chica que amaba a Tom Gordon. Stephen King

Títol: La chica que amaba a Tom Gordon (1999)
Autor: Stephen King
Editorial: Plaza Janés
Col·lecció:
Edició i any: Primera, 2000
Pàgines: 190
Idioma: Espanyol
ISBN: 84-32837-3



Terror


Sinopsi

"El món tenia dents i podia mossegar-te en qualsevol moment. Trissha McFarland ho va descobrir quan tenia nou anys. A les deu d'un matí de principis de juny estava asseguda al seient del darrere del Dodge Caravan de la seva mare, vestida amb una dessuadora blava dels Red Sox (la que portava "36 Gordon" estampat a l'esquena), i jugava amb la seva nina. A dos quarts de deu s'havia perdut al bosc. A les onze intentava contenir el seu terror, no pensar: "això va en serio, això va molt en serio". Intentava no pensar que, en ocasions, quan la gent es perdia en el bosc, en sortia greument ferida. De vegades inclús moria.

El personatge principal d'aquesta història és una nena, Trisha McFarand, que viu amb la seva mare divorciada i manté una relació simbòlica amb el seu pare a través de la seva afició pel beisbol. En el transcurs d'un passeig pels boscos de Main amb la seva mare i el seu germà, que es passen l'estona discutint, se separa d'ells i es perd, i passa molt temps sola al mig de les fosques i tenebroses arbredes sense saber com tornar a casa seva. Afortunadament, té un Walkman a través del qual escolta els partits del seu equip preferit, els Boston Rex Sox. La nena és una admiradora d'en Tom Gordon, que es converteix en un personatge a la seva ment: Trisha imagina que el jugador està amb ella, que li parla i que la manté sana i salva.
Al bosc hi ha mosquits, aigua sense depurar, poc menjar, pantans, al·lucinacions, una presència que no deixa de seguir-la, dentades als arbres, caps tallats d'animals i un Déu dels perduts que prova de salvar-la, encara que la nena no pot evitar desanimar-se poc a poc...

Sobre l'autor i l'obra
Veure la primera entrada relacionada amb l'autor.

Comentari
Sens dubte, no és una de les millors obres d'Stephen King. Personalment m'ha decepcionat bastant, encara que haig de dir que tampoc n'havia llegit gaires bones crítiques, però tot i així me'l vaig voler llegir perquè té un títol peculiar que no fa per l'autor, i em pensava que m'acabaria sorprenent. No el recomano gens.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada