diumenge, 8 de maig del 2011

Pandora al Congo. Albert Sánchez Piñol

Títol: Pandora al Congo (2005)
Autor: Albert Sánchez Piñol
Editorial: La Campana
Col·lecció: Tocs
Edició i any: Primera, 2005
Pàgines: 592
Idioma: Català
ISBN: 84-95616-70-X



Novel·la, ciència ficció

Sinopsi
Marcus Garvey, empresonat a Londres, pot ser condemnat a mort. L'acusen d'haver assassinat dos germans, William i Richard, aristòcrates anglesos, en una expedició per trobar diamants a la selva del Congo.
Per salvar Garvey, el seu advocat encarrega a un escriptor anònim que l'entrevisti a la presó i escrigui el relat del que va passar de debò a l'Àfrica, amb l'esperança que el llibre pugui ser útil per a la seva defensa.
La història avança en dos escenaris molt contrastats: d'una banda, vivim la convencional societat anglesa del temps de la Gran Guerra, amb els pintorescos personatges de la pensió de la senyora Pinkerton; de l'altra, l'acció trasllada el lector a un llunyà racó de selva, on els aventurers descobreixen, atònits, un món subterrani estranyament habitat.
Amb la força narrativa dels grans novel·listes clàssics i la capacitat de crear en cada llibre un nou univers literari, l'autor s'emporta el lector a la frontera entre veritat i mentida, crueltat i tendresa, ironia i èpica. Pandora al Congo, un admirable exemple d'arquitectura novel·lística, confirma les expectatives que milers de lectors han dipositat en Albert Sánchez Piñol.
Si a La pell freda es vol destruir l'enemic, a Pandora al Congo es construeix la invenció de l'amor.

Sobre l'autor i l'obra
Veure la primera entrada relacionada amb l'autor.

2 comentaris:

  1. Caram, els meus desitjos es fan realitat, dues entrades en un dia, encara que en blogs diferents, hehehe.

    Aquest fa molt poquet que el vaig llegir i jo li vaig posar cinc estrelles, em va agradar molt, tot i la seva extensió, i que de vegades sembla que se'n va una mica per les branques, però la història està molt ben aconseguida, i el final, tot i que ja vas sospitant alguna cosa al llarg del llibre, et deixa amb cara de ximple. Aquesta és la gràcia, no sé si t'ha passat a tu, però després de llegir tant, que la història es capgiri així et fan venir ganes de tirar el llibre per la finestra. Però acte seguit hi tornes perquè necessites saber com acaba. Fins aquest punt t'atrapa. Segurament el millor que he llegit aquest any, i ja en porto uns quants.

    Què, aquest any tornarem a coincidir en un munt de lectures?

    ResponElimina
  2. XeXu!!! Doncs sí, el final m'ha sorprès, i mira que pensava en mil i una voltes pel final, però que tot plegat fos mentida.... penses: "collons!"
    Però m'ha agradat moltíssim. Com "La pell freda", també es mereix 5 estrelles per mi.

    Aquest any en porto uns quants, però amb els assajos i tot plegat no tinc massa temps, o no tant com voldria!!!
    Una abraçada!!!

    ResponElimina