dijous, 26 de maig del 2011

Sé el que estàs pensant. John Verdon

Títol: Sé el que estàs pensant (2010)
Autor: John Verdon
Editorial: Proa
Col·lecció: Beta
Edició i any: Quarta, 2011
Pàgines: 414
Idioma: Català
ISBN: 978-84-7588-204-8



Misteri i intriga

Sinopsi

Reps una carta que et convida a pensar un número de l'u al mil. Quan, seguint les instruccions que figuren a la carta, obres el petit sobre que l'acompanya, t'adones que el número que hi ha escrit és exactament el que havies pensat.
L'home que ha rebut la carta demana ajut a David Gurney, un policia que després de vint-i-cinc anys de servei s'ha retirat al nord de l'Estat de Nova York. Tots dos intentaran trobar el remitent amb urgència i es veuran embolicats en un joc sinistre, perquè el que en un principi semblava poc més que un xantatge s'acaba convertint en un cas d'assassinat que, a més, guarda relació amb altres d'ocorreguts en el passat. Gurney haurà de descobrir si el criminal és capaç de llegir la ment de les seves víctimes i de quina manera. Només així podrà traçar un pla per atrapar el criminal.

Sobre l'autor
John Verdon ha treballat durant molts anys com a director creatiu en diverses agències publicitàries. Als seixanta-vuit anys, després d’abandonar la vida urbana i instal·lar-se al nord de l’Estat de Nova York, va debutar com a escriptor amb una novel·la que ha significat un autèntic esdeveniment literari i comercial: Sé el que estàs pensant (2010). Amb el seu nou thriller, No obris els ulls, reprèn els mateixos personatges i una escriptura tan elèctrica com intel·ligent.

Podeu llegir una entrevista amb l'autor aquí.

Obra
- Sé el que estàs pensant (2010)
- No obris els ulls (2011)

2 comentaris:

  1. Aquest espero llegir-lo relativament aviat. Abans se l'han d'acabar els de casa, a veure quan el puc arrapinyar i llegir-lo. Mira que són lents!

    ResponElimina
  2. Està bastant bé XeXu, però t'haig de dir que, si bé m'ha enganxat molt, la majoria de solucions dels problemes que es plantegen són força previsibles, vull dir que no m'ha sorprès gaire. Tot i així, per mi val la pena llegir-lo :D

    ResponElimina