Autor: Bram Stoker
Editorial: Barcanova
Col·lecció: Antaviana Jove Clàssics
Edició i any: Primera, 2004
Pàgines: 403
Idioma: Català
ISBN: 84-489-1389-2
Novel·la, Fantàstica, Terror
Sinopsi
El viatge de Jonathan Harker al castell del comte Dràcula havia d’haver estat un viatge de negocis i plaer. Però abans d’arribar-hi, el jove intueix terribles secrets i, ja al castell, viu un seguit d’experiències que superen qualsevol fantasia. El pervers Dràcula ha gaudit de la paciència dels segles per ordir amb cura el seu trasllat a Anglaterra. La descoberta d’aquesta intriga angoixa tant el jove Harker, que cau en una follia transitòria, impotent davant la malignitat i els poders del vampir. Mentrestant, els fets es van succeint d’una manera irreversible.
Sobre l'autor
(Abraham Stoker, Dublín, 1847 - Londres, 1912). Va ser un novel·lista irlandès. Era fill d'un funcionari públic, fins als set anys va patir una greu paràlisi que li va impedir caminar. Els problemes de salut de la seva infantesa no li van impedir distingir-se com a atleta i futbolista a la Universitat de Dublín, on va estudiar amb excel·lents resultats la carrera de Matemàtiques i va ser president de la Societat Filosòfica.
Entre 1867 i 1877 va ser funcionari públic a Dublín. En aquesta mateixa època, seguint la inclinació que sentia cap al teatre, possiblement heretada del seu pare, va escriure crítica dramàtica per The Evening Mail, sense rebre cap tipus de compensació econòmica per aquesta tasca.
El 1878 va conèixer el seu ídol, l'actor anglès Henry Irving. Va néixer entre ells una gran amistat i Stoker es va convertir en representant i secretari de l'actor. Va estar fent aquesta tasca els vint-i-set anys següents, en els que es va encarregar de la correspondència de Irving, el va acompanyar a les múltiples gires que aquest va fer i va estar al seu costat en el moment de la seva mort; junt a ell va dirigir el Lyceum Theatre de Londres. Els seus records es plasmarien al llibre Records personals de Henry Irving (1906).
Bram Stoker va escriure nombroses novel·les i relats curts, entre els que destaquen El pas de la serp (1980), El misteri del mar (1902), La joia de les set estrelles (1904) i La dama de la mortalla (1909). També va escriure l'entretingut llibre Impostors i famosos, en el que sosté, entre altres coses, la teoria de que la reina Isabel I d'Anglaterra era un home disfressat.
Però la seva obra més cèlebre és Dràcula (1897), novel·la en la que construeix, a través de diaris i cartes, el retrat d'un dels personatges més famosos de l'ideari decadentista de l'època, el compte vampir de Transilvània. El relat es basa en diverses llegendes prèvies, encara que Stoker aconsegueix una unitat d'efecte i inquietants ressonàncies eròtiques i simbòliques, suprimint les fronteres sensibles entre vida i mort a través d'un joc de seducció de gran poder i suggerència.
La novel·la va ser dels bestsellers editorials al llarg del segle XX i una fructífera inspiració pel cinema, donant lloc a moltíssimes pel·lícules a partir de l'obra mestre del cineasta alemany Murnau (1922) i de la protagonitzada el 1931 per Bela Lugosi; entre les més recents, destaca la de Francis Ford Coppola (1992).
Obra
Podeu consultar la seva obra aquí.
Sobre l'autor
(Abraham Stoker, Dublín, 1847 - Londres, 1912). Va ser un novel·lista irlandès. Era fill d'un funcionari públic, fins als set anys va patir una greu paràlisi que li va impedir caminar. Els problemes de salut de la seva infantesa no li van impedir distingir-se com a atleta i futbolista a la Universitat de Dublín, on va estudiar amb excel·lents resultats la carrera de Matemàtiques i va ser president de la Societat Filosòfica.
Entre 1867 i 1877 va ser funcionari públic a Dublín. En aquesta mateixa època, seguint la inclinació que sentia cap al teatre, possiblement heretada del seu pare, va escriure crítica dramàtica per The Evening Mail, sense rebre cap tipus de compensació econòmica per aquesta tasca.
El 1878 va conèixer el seu ídol, l'actor anglès Henry Irving. Va néixer entre ells una gran amistat i Stoker es va convertir en representant i secretari de l'actor. Va estar fent aquesta tasca els vint-i-set anys següents, en els que es va encarregar de la correspondència de Irving, el va acompanyar a les múltiples gires que aquest va fer i va estar al seu costat en el moment de la seva mort; junt a ell va dirigir el Lyceum Theatre de Londres. Els seus records es plasmarien al llibre Records personals de Henry Irving (1906).
Bram Stoker va escriure nombroses novel·les i relats curts, entre els que destaquen El pas de la serp (1980), El misteri del mar (1902), La joia de les set estrelles (1904) i La dama de la mortalla (1909). També va escriure l'entretingut llibre Impostors i famosos, en el que sosté, entre altres coses, la teoria de que la reina Isabel I d'Anglaterra era un home disfressat.
Però la seva obra més cèlebre és Dràcula (1897), novel·la en la que construeix, a través de diaris i cartes, el retrat d'un dels personatges més famosos de l'ideari decadentista de l'època, el compte vampir de Transilvània. El relat es basa en diverses llegendes prèvies, encara que Stoker aconsegueix una unitat d'efecte i inquietants ressonàncies eròtiques i simbòliques, suprimint les fronteres sensibles entre vida i mort a través d'un joc de seducció de gran poder i suggerència.
La novel·la va ser dels bestsellers editorials al llarg del segle XX i una fructífera inspiració pel cinema, donant lloc a moltíssimes pel·lícules a partir de l'obra mestre del cineasta alemany Murnau (1922) i de la protagonitzada el 1931 per Bela Lugosi; entre les més recents, destaca la de Francis Ford Coppola (1992).
Obra
Podeu consultar la seva obra aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada