La casa dels cors trencats. Bernard Shaw

Títol: La casa dels cors trencats (1919)
Autor: George Bernard Shaw
Editorial: Proa
Col·lecció:
Edició i any: Primera, 2009
Pàgines: 230
Idioma: Català
ISBN: 978-84-8437-590-6



Teatre

Sinopsi

La casa dels cors trencats va ser definida com una fantasia a la manera russa sobre temes eminentment anglesos. I és que, d’alguna manera, l’obra respira un aire txekhovià: Bernard Shaw s’endinsa en l’estat anímic de tota una nació i la seva indiferència preocupant respecte del seu destí mitjançant el retrat de la vida i els amors d’un seguit de personatges de classe mitjana que semblen, ben bé, sortits de Bloomsbury. «Què puc fer amb la meva vida?», es pregunta Ellie Dunn, una dona jove i tanmateix desencisada amb l’amor, que és a punt de casar-se per conveniència amb un gris home de negocis. Dunn acaba d’arribar a una casa, dirigida per l’entusiasta capità Shotover com si es tractés d’un vaixell, on gairebé tothom es fa aquesta mateixa pregunta: les filles del capità, incapaces de gestionar la fascinació que exerceixen envers els homes, o Hector, un seductor cansat de la seva pròpia vulgaritat, tancats en aquella casa, trobaran respostes a les seves inquietuds? Estrenada l’any 1921 al Royal Court de Londres, La casa dels cors trencats és considerada la millor peça teatral de Bernard Shaw, juntament amb Santa Joana i l’aclamada Pygmalion, i la seva obra més profunda i ambiciosa.

Sobre l'autor
George Bernard Shaw (Dublín, 26 de juliol de 1856 - Hertfordshire, 2 de novembre de 1950) va ser un dramaturg, crític literari i activista polític (socialista i pacifista) irlandès. Provocador inconformista, Shaw va criticar a través de la seva obra de to humorístic l'encarcarament classista de la societat britànica, l'explotació dels treballadors, la desigualtat entre homes i dones, la hipocresia religiosa, i alhora va proposar solucions des del seu punt de vista filosòfic. Vegetarià convençut, va militar per instaurar una higiene de vida sana i contra la crueltat envers els animals.
És l'única persona guardonada alhora amb el premi Nobel de Literatura (1925) i el premi Oscar (1938, pel guió adaptat de la pel·lícula Pigmalió). Pel que fa al premi Nobel, Shaw primer el va voler rebutjar però finalment el va acceptar a petició de la seva muller, que el considerava com un homenatge a Irlanda.

Obra
Podeu consultar la seva obra completa aquí.