dimecres, 4 de gener del 2012

El fin del mundo y un despiadado país de las maravillas. Haruki Murakami

Títol: El fin del mundo y un despiadado país de las maravillas (1985)
Autor: Haruki Murakami
Editorial: Tusquets editores
Col·lecció: Andanzas
Edició i any: Primera, 2009
Pàgines: 484
Idioma: Espanyol
ISBN: 978-84-8383-191-5


Novel·la, fantàstica

Sinopsi

Reprenent el terreny de la irrealitat i el subconscient que trobàvem a la Crònica de l’ocell que dóna corda al món i a After Dark, la novel·la es construeix a partir de dues línies narratives paralel·les que acaben convergint.
Per una banda, una ciutat emmurallada coneguda com "la fi del món"; i per altra banda, una ciutat futurista de Tokio que és denominada "el país de les meravelles". En la primera de les històries, el protagonista és un nouvingut a la ciutat, on ha estat desposseït de la seva ombra. Mentre manté relacions amb alguns dels habitants de la ciutat (un guardià, una bibliotecària i un militar retirat), tracta d'entrevistar-se amb la seva ombra, que l'adverteix de la necessitat d'escapar-se d'allà. En aquest món obscur els personatges no tenen ombra, ni ment, ni capacitat de somiar. A la segona història, el protagonista és un informàtic que és contractat per un excèntric científic que viu en el subsòl de la ciutat, espai amenaçat per unes criatures sinistres (en el llibre anomenades tinieblos). El científic convenç al jove tècnic perquè l'ajudi en les seves investigacions sobre la manipulació de la consciència, tot això al mig d'una lluita sanguinària pel control de la informació entre El Sistema (organisme governamental) i els anomenats "semiòtics" (societat al marge de la llei).
Aquesta novel·la va llançar l’autor a la fama internacional, i ressegueix el camí de descens d’un home a la farsa del submón kafkià, de la compassió i la independència, de l’argot i la filosofia. El resultat: una fantasia salvatge, al·lucinant i molt seductora.

Sobre l'autor i l'obra
Veure la primera entrada relacionada amb l'autor.

1 comentari:

  1. Aquest és un dels títols que em falta de l'autor, sembla de ciència ficció total! Me n'has fet venir ganes, és prou estrafolari tot plegat, però ja ho té això Murakami. És d'aquests que sé que acabaré llegint algun dia, però s'ha d'anar dosificant. Encara en tinc un a la lleixa, però és taaaaan llarg que em va tirant enrere. He de trobar el moment. És el de la 'Crònica de l'ocell que dóna corda al món'.

    ResponElimina